Cartes dels lectors Societat. ¿Radicals o brètols?. Vint-i-cinc anys de militància des del PSAN fins a ERC passant per NE, sempre en el moviment per l'alliberament nacional i de classe, crec que em permeten opinar sobre els incidents que hi va haver al recent partit de la selecció de Catalunya. Aquells que encenien bengales, cremaven banderes i seients i omplien de porqueria la pista i els espectadors normals no eren, tal com diuen els mitjans de comunicació, joves radicals (¿radicals de què?) o independentistes. Eren simplement brètols que, emparats en la massa, demostraven la seva covardia. Aquests brètols, amb la seva actitud (com en les destrosses que es van fer al barri de Sants o els fets de la Universitat de Barcelona) estan donant ales als grups més espanyolistes, que se senten molt còmodes en el seu paper de víctimes. Cal anar molt en compte amb els brètols, ja que d'aquí fins a arribar al feixisme, al racisme, a la intolerància, només hi ha un pas. Es la maduresa personal i política la que ens farà més lliures, i no pas la desqualificació i l'agressió global a tot i a tothom que no és o que no pensa com nosaltres. Ara bé. També cal preguntar-se què té a veure amb aquests comportaments agressius (emparats, o no, en qualsevol ideologia o situació) una societat que magnifica l'economia de mercat i valora les persones pel que tenen i no pel que són. Una societat que té professors i pares desorientats davant dels seus fills. Les preguntes són clares. Ara ens cal trobar les respostes. ¡Es urgent!. Martí Metge Bellavista. Barcelona. Reducció a 35 hores. Es parla bastant de la possible reducció de la jornada laboral a les 35 hores setmanals. Tothom --partits polítics, sindicats, empresaris-- vol dir-hi la seva. Sembla, però, que ningú es preocupa que actualment són molt pocs els que en realitat poden fer les 40 hores i, en canvi, són molts els que, d'una manera voluntària (d'aquests, no gaires) o de forma obligada (la majoria), en treballen 43, 48 o fins i tot 50 hores. Els sindicats, com sempre, sols es preocupen de les formes (marcs legals i convenis) i no de les realitats. Com és evident, aquestes hores que es treballen de més s'han de prendre de la dedicació a la família i al lleure, totes dues coses molt preocupants en la nostra societat. Per un altre costat, es contribueix a l'augment de l'atur. Fa vergonya i fins i tot pena sentir aquestes empreses que es vanten dels seus beneficis de milers de milions, mentre els seus treballadors han de fer hores, que evidentment no es paguen. Sembla, però, que així com la lluita per les 35 hores pot fer soroll i omplir les pàgines dels diaris, la verdadera jornada laboral només preocupa aquells que sabem que, malgrat que la llei estigui de part nostra, la realitat del mercat laboral no hi està i, de fet, no hi tenim res a fer. Francesc Carrera. Gavà. Polèmica. Caça a Collserola. En resposta a la carta del senyor Roger Tarragó, que va patir un incident de caça el diumenge 20 de desembre, haig de dir el següent: l'explotació cinegètica és competència a tot el territori català de la Conselleria d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya. El Pla Especial de Protecció de Collserola que gestiona el Patronat (actualment Consorci del Parc de Collserola) a l'article 28 preveu la limitació progressiva de la caça mitjançant la declaració de figures protectores del territori (zones de seguretat, refugi de caça, etc.). Aquesta limitació es fonamenta tant en la protecció de la fauna com en la seguretat dels usuaris del parc. Per això es va aconseguir l'any 1994 reduir les àrees de caça del 75% del territori al 49%, incrementant les zones de seguretat. Així Barcelona i Esplugues de Llobregat són dos municipis que van ser declarats, a petició pròpia, zona de seguretat en la seva integritat. Des d'aleshores no s'ha avançat més en la reducció del territori cinegètic, però s'ha millorat en el diàleg i consens entre Generalitat, caçadors i patronat. Ara bé, a qualsevol àrea privada de caça --i a Collserola n'hi ha 14-- es pot caçar els dies de la setmana que tenen habilitats per la Generalitat, bàsicament els dijous, diumenges i festius. La temporada 98-99 es van cobrar oficialment 94 porcs senglars, 38 en batuda i 56 fora de batuda. També nosaltres hem manifestat públicament que existeix un risc per als altres usuaris del parc (en rebem nombroses queixes). Precisament per manifestar això en un diari el 7 de març de 1995, vam ser objecte d'una manifestació de 500 caçadors davant la nostra seu el 29 d'abril de 1995, en què es reivindicava el dret a la caça a Collserola. Per al patronat la caça té un vessant de regulació o control de poblacions faunístiques, sempre que estudis científics ho avalin. Per als caçadors té un vessant esportiu i social i constitueix un dret històric. Entre aquests dos extrems s'ha de trobar el model adequat perquè aquest espai protegit garanteixi la seguretat de tots els seus usuaris i la protecció de la fauna. En aquest marc estem treballant, i els ajuntaments implicats també hi tenen molt a dir. Marià Martí Viudes. Director gerent del Consorci del Parc de Collserola. Barcelona. L'home del mil·lenni. La Fura dels Baus ha estat sempre un grup progressista i trencador, però el títol que ha posat al seu espectacle, L'home del mil·lenni, és anacrònic, com ho és l'administració que els dóna suport i els patrocina i que també passa per progressista. ¿Què ens deuen voler explicar amb L'home del mil·lenni? Sembla que ignoren que el segle que s'acaba ve marcat per una revolució protagonitzada per les dones. Els agradi o no, a aquestes altures, home designa només els homes: el gènere masculí, per entendre'ns. Si volem referir-nos a homes i dones, necessitem una altra paraula. ¿Es tracta de correcció política o és més aviat una qüestió d'estètica? ¡Bona entrada al segle XXI, tios!. Marina Rossell, Victòria. Camps, Rosa Regàs,. Montserrat Minobis, Núria. Ribó, Magda Puyo i Núria. Espert. Barcelona. Adhesiu institucional. Ja fa uns quants mesos que aquest diari reflectia els problemes que causen els manyans, que embruten la ciutat amb els seus molestos adhesius. Però l'altre dia va entrar al meu establiment una senyora que assegurava que treballava per a l'ajuntament, que em va dir: "Hola, vinc de l'ajuntament perquè posis aquest adhesiu al vidre exterior de la botiga." Al negar-me a fer-ho i sol·licitar-li l'acreditació, no va voler respondre i em va dir que si no el volia posar al vidre, que el col·loqués en un altre lloc visible. Es molt desagradable, però és ben cert i, per desgràcia, això no és tot. A l'adhesiu hi apareixia un telèfon d'un manyà d'urgències, d'una mida considerable, i després una llista de telèfons com Bombers, Policia, Renfe. A la capçalera de l'adhesiu, sorprenentment, hi apareixia escrit: Ajuntament de Barcelona, sense l'escut oficial ni cap més referència de garantia. ¿Saben els senyors de l'ajuntament amb qui col·laboren? ¿I que als adhesius que reparteixen no hi apareix cap adreça on es puguin sol·licitar possibles reclamacions, cap NIF, etcètera? Segons aquest adhesiu, hem de confiar en persones que se suposa que no disposen d'un local per a possibles reclamacions postvenda. En cas d'estar avalades per aquest ajuntament, ¿els altres comerciants podem sol·licitar el mateix tracte de favor i actuar de la mateixa manera?. M. B. G. Barcelona. Ensenyament. Alumnes desorientats. Fa quatre anys que es va decidir canviar de sistema educatiu i a tota una generació d'estudiants se'ns va utilitzar com a conillets d'Indies de l'ESO. Ara sembla que aquest sistema no els convenç del tot i pretenen tornar a imposar al jovent l'antic ensenyament o, si més no, utilitzar-ne un de molt semblant. ¿Què és el que volen? ¿Fer-nos tornar bojos a base de canvis constants? Si tants dubtes tenen, que deixin les coses tal com estan actualment i parin de dur-nos d'un sistema a un altre. Jo, com a estudiant que sóc i que ha vist néixer l'ESO, demano al Ministeri d'Educació i Cultura que, si us plau, aturin totes les negociacions que actualment estan posant en marxa respecte a aquest tema, perquè si no ho fan així, l'únic que aconsegueixen és confondre'ns més del que els joves, ja pel fet de ser-ho, estem. Anna Alfaro. Barcelona. Trànsit. Busco testimonis. Les persones que vagin presenciar l'accident que va tenir lloc el dia 22, a l'encreuament de l'avinguda del General Mitre amb la Via Augusta, a les deu de la nit, entre un Volkswagen Golf de color blau i una moto Honda Spazio, que truquin al número de telèfon 629.76.34.85. Ruth Boza Planas. Barcelona.