Internacional Putin agafa el comandament a Rússia El primer ministre rus assumeix la presidència després de la marxa de Ieltsin. El nou home fort firma un decret que indulta el seu antecessor. Les eleccions presidencials s'han de celebrar en el termini de tres mesos. MARC MARGINEDAS. Corresponsal. Moscou. Vladímir Putin va estrenar ahir la presidència interina de Rússia viatjant a Txetxènia. Amb aquest gest, el nou home fort del Kremlin iniciava la campanya electoral, després d'haver firmat un decret que indulta Borís Ieltsin i la seva família de qualsevol delicte i després d'haver anunciat al país que no es desviarà del rumb reformista. Unes quantes hores abans, durant el matí de divendres, Ieltsin havia anunciat la seva dimissió. Abans d'anar-se'n, ho va deixar tot ben lligat perquè Putin el succeeixi en el càrrec. Una nena moscovita i la seva mare segueixen per TV el discurs de dimissió de Ieltsin. Poc després del migdia de divendres, un Ieltsin ombriu apareixia a les pantalles de la cadena de televisió ORT per donar a conèixer el seu "últim" missatge com a president: la seva renúncia al càrrec sis mesos abans que expirés el seu mandat. Un cop més agafava a contrapeu el món i els seus oponents, al convertir-se en el primer líder rus que entrega voluntàriament el poder. Vladímir Putin, excap dels serveis secrets, a penes conegut fa cinc mesos però amb una popularitat que s'ha disparat gràcies a la guerra de Txetxènia, era nomenat automàticament president interí. Era el moment més propici perquè les seves ambicions presidencials arribin a la culminació. Putin és a la cresta de la seva popularitat, i si Ieltsin hagués esperat al juny, data prevista per a les presidencials, l'exprimer ministre corria el risc que la guerra de Txetxènia es torcés o quedés lluny en la memòria i el favor de què gaudeix entre els russos s'ensorrés. Segons la Constitució, les eleccions s'han de celebrar en el termini de tres mesos. No podrà ser jutjat. La primera mesura de Putin va ser firmar un decret que permet a Ieltsin conservar la immunitat judicial, i l'amplia a la seva família (les seves filles i gendres). Ieltsin no podrà ser detingut, ni jutjat, ni la seva correspondència violada, ni les seves propietats registrades. El desig dels seus enemics polítics de veure'l entre reixes un cop hagués deixat el càrrec s'esfumaven. El nou inquilí del Kremlin no va voler perdre temps en la seva carrera cap a la presidència, i, en un gest clarament electoralista, va viatjar ahir fins a Txetxènia per condecorar soldats russos, i així donava el tret de sortida de la seva campanya electoral. En el discurs de comiat, Ieltsin va evitar fer menció als seus problemes de salut, i va justificar la decisió afirmant que Rússia "ha d'entrar al nou mil·lenni amb nous polítics". En un inhabitual gest d'humilitat, l'expresident va demanar "perdó" a tots els ciutadans que no han vist culminades les seves expectatives després de l'ensorrament de l'URSS. "Jo vaig ser, en un cert sentit, ingenu" , va admetre Ieltsin; la transició cap a una economia de mercat "es va revelar massa complicada", va afegir. Hores després, el dimitit cap d'Estat va entregar a Putin el maletí amb les claus per llançar l'alerta nuclear i li mostrava el que seria el seu despatx. "Aquesta és la seva oficina, a partir d'avui vostè es podrà sentir aquí el mestre del lloc", li va dir. Putin, en el seu habitual to ferm, que tan bons resultats electorals li ha donat, va comparèixer a TV per prometre que al país no hi hauria "buit de poder" i que mantindria el rumb ferm. Malgrat que van donar la benvinguda a la renúncia de Ieltsin, crítics i dirigents de l'oposició van acollir la decisió com un moviment per garantir la supervivència del que anomenen "règim ieltsinista" i el seu entorn d'influents oligarques financers, acorralats pels escàndols de corrupció. "Es necessari mobilitzar totes les forces sanes perquè la pròxima versió del règim antipopular no torni al poder" , va advertir el líder comunista, Guennadi Ziugànov. Internacional La borsa experimenta una brusca pujada La borsa va acollir favorablement la renúncia de Borís Ieltsin. Amb la dimissió del president rus, les incògnites que pesaven sobre el futur polític de Rússia es van aclarir, i els operadors econòmics sembla que confien que Vladímir Putin doni un nou impuls a les reformes. L'índex RTS-IF es va disparar a l'alça i va registrar, durant la jornada de divendres, un augment de gairebé el 17%, una xifra rècord des del juliol del 1998. A causa d'aquesta brusca pujada, la borsa va suspendre la venda d'accions. El cert és que la vacil·lant política econòmica de Ieltsin i la por que la tensió política que ha viscut el país els últims mesos degenerés en confrontació oberta han retret molts inversors. La successió al capdavant del Kremlin avui sembla molt més clara. Internacional El relleu es va concretar en dos discursos televisats El president Ieltsin va donar pas al seu successor, Putin, amb un emocionat discurs. El nou cap de l'Estat va comparèixer després assumint la seva nova funció. Aquestes són les frases més destacades de tots dos. Ieltsin. "Rússia ha d'entrar en el nou mil·lenni amb nous polítics, amb noves cares, amb nous homes intel·ligents, forts i enèrgics". "Vull demanar-vos perdó. Per les moltes esperances que no es van realitzar. Per tot allò que ens semblava simple i va resultar ser difícil i penós. Us demano perdó per no haver respost a les esperances dels que creien que d'un sol salt podríem propulsar-nos d'un passat gris, totalitari, estancat, cap a un futur clar, ric, civilitzat. Jo mateix ho creia. Però no va funcionar d'un sol salt. Jo era, en aquest sentit, una mica ingenu i els problemes es van revelar massa complicats. Vam intentar obrir-nos un camí cap endavant a través dels errors i dels fracassos. Molta gent durant aquesta època difícil va patir. Però vull que sapigueu --mai ho he dit, però és important per mi dir-ho avui-- el dolor que patia cadascun de vosaltres ressonava en el meu cor com el meu propi dolor". Putin. "Avui se m'han assignat les funcions de cap d'Estat. Vull subratllar que ni per un minut hi ha hagut ni hi haurà un buit de poder al país". "La llibertat de paraula, la llibertat de consciència, la llibertat dels mitjans informatius, el dret a la propietat --elements angulars d'una societat civilitzada-- seran defensats per l'Estat". "Les Forces Armades, els serveis de guardafronteres, els òrgans encarregats de mantenir l'ordre compliran el seu treball com ho feien abans". "L'Estat ha defensat i defensarà la seguretat de tots nosaltres". APUNT. Carmen Umbón. Internacional Impunitat L'astúcia i la sorpresa han estat les principals característiques polítiques de Ieltsin , i el desembre és el seu mes favorit per a les grans decisions. Va ser al desembre del 1981 que va destruir d'un cop de ploma la Unió Soviètica amb l'únic propòsit de treure's de sobre Mikhaïl Gorbatxov , llavors president de l'URSS i l'únic polític de l'imperi que li feia ombra. Morta la cuca, mort el verí. Nou anys després, el muntatge de la CEI apareix més obsolet i inoperant que mai. Gran jugador d'escacs, Ieltsin ha rematat la partida amb una jugada mestra. Ara es tractava de tancar la seva presidència amb la seguretat que ningú furgarà en els assumptes bruts de la seva família i del seu entorn. De garantir un trànsit feliç, en total impunitat, cap al nou mil·lenni. Dels russos dependrà si ho aconsegueix o no, encara que sembla poc probable que ho impedeixin per ara, tret que Putin ens reservi alguna gran sorpresa. Al cap i a la fi, la traïció ha estat durant segles moneda corrent en la política del Kremlin. Resulten curioses les lloances dels líders mundials a la figura de Ieltsin , tancant els ulls a les sospites de corrupció, l'auge de les màfies, el blanqueig de diners i els atemptats sagnants no dilucidats que han ocorregut els últims mesos, i que segons nombrosos analistes han servit de pretext per fer oblidar els escàndols financers i han donat un pretext per reactivar la campanya de Txetxènia. Només el desig que aquest gran país avanci amb la major calma possible cap al segle XXI explicaria una actitud tan prudent. Internacional Els líders del món reten homenatge a Borís Ieltsin Els EUA reconeixen que la dimissió els va sorprendre, però no del tot. EL PERIODICO. Barcelona. La dimissió del president Borís Ieltsin va agafar de sorpresa els líders mundials quan es disposaven a celebrar la nit de Cap d'Any. No obstant això, era una notícia anunciada pels nomrosos rumors que l'havien precedit. Tal com va assenyalar el portaveu presidencial dels Estats Units, James Fallin, "si bé hi va haver un element de sorpresa (la dimissió), no va ser una sorpresa completa". Putin i la seva dona Liudmila aplaudeixen durant el concert celebrat dissabte a Gudermes. Les reaccions no es van fer esperar. Des de Washington fins a Pequín, passant pels països de la Unió Europea, els caps d'Estat i de Govern van retre tribut a Ieltsin, encara que en alguns casos van destacar els moments de distanciament i en el cas de la UE es va instar el seu successor a posar fi a la guerra a Txetxènia. No hi va haver referències als escàndols de la seva gestió, ni als vinculats a la seva família ni al perfil negatiu d'un polític la màxima virtut del qual, des del punt de vista d'Occident, va ser rematar el règim soviètic. Diferència amb Clinton. En una declaració escrita, el president dels EUA, Bill Clinton, va afirmar: "Hem tingut les nostres diferències amb el president Ieltsin, però el meu punt de partida ha estat sempre de quina manera Rússia i els Estats Units podien treballar junts en benefici dels seus interessos comuns". Amb tot, Clinton va fer una referència al "progrés genuí" de Rússia en matèria de desarmament i al paper que el país ha desenvolupat en missions militars de pau als Balcans. "En aquest esperit, espero que puguem treballar amb el president interí Vla- dímir Putin, mentre el poble rus porta a terme la transició d'un president, elegit democràticament, a un altre", va dir. El compromís espanyol. El Govern espanyol va reafirmar el seu compromís amb Rússia i va apostar per un futur en pau i democràcia en aquest "gran país". L'Executiu espanyol també va mostrar la confiança que "continuaran i s'acceleraran les reformes que portaran Rússia a ocupar el lloc que li correspon en el panorama internacional", segons va posar de manifest un comunicat de l'Oficina d'Informació Diplomàtica (OID) del Ministeri d'Exteriors. Així mateix, el Govern espanyol va felicitar el president en funcions, Vladímir Putin, i confia que el procés electoral que ara s'obre "es desenvoluparà en condicions d'absoluta normalitat i culminarà amb l'elecció del nou president de la Federació russa, que regirà el destí del país al segle XXI". En nom de la presidència de la UE, la ministra d'Exteriors finlandesa, Tarja Halonen, va desitjar que la dimissió de Ieltsin sigui seguida ben aviat per "una elecció presidencial democràtica". El comunicat subratlla "la importància històrica" de l'era Ieltsin, durant la qual Rússia ha abraçat els valors que han permès aprofundir la cooperació amb la UE. El president xinès, Jiang Zemin, en una carta dirigida a Ieltsin, va lamentar la dimissió, va valorar-ne la contribució a la normalització de relacions entre els dos països i es va mostrar disposat a treballar amb Putin. Internacional Llàgrimes a Moscou El penediment del dirigent va commoure els ciutadans. MARINA LAPENKOVA / AFP. Moscou. La majoria dels moscovites van acollir la dimissió de Ieltsin com un regal de Cap d'Any, però molts d'ells van escoltar davant el televisor amb llàgrimes als ulls les seves peticions de perdó. "He rebut la notícia com un regal de Nadal i gairebé no puc descriure el que sento", explica Iana Eskova, de 32 anys, enginyer en una empresa militar de Moscou. Segons ella, aquesta decisió afavoreix de manera incontestable Vladímir Putin. "Es un bon càlcul: la gent està preparada per votar Putin a les presidencials, per tant és necessari convocar eleccions al més aviat possible". Iana torna a sentir "un gran respecte per Ieltsin, un polític fort capaç de prendre decisions". La seva mare, Alla, de 54 anys, dona de militar, va escoltar el missatge d'adéu amb llàgrimes als ulls. "Allò que em va trasbalsar més va ser quan ens va demanar perdó", assenyala entre sanglots. "Es cert que és culpable de moltes de les nostres desgràcies: l'empobriment de la gent, el malbaratament dels béns de l'Estat i moltes més", afegeix, "i hauria d'haver dimitit fa molt de temps". El 58% dels moscovites consultats per Ràdio Eco de Moscou han rebut favorablement la dimissió del cap de l'Estat, mentre que el 42% va manifestar una opinió negativa. "Tothom està content perquè estem farts de la seva debilitat. Es un regal que el president ens ha fet aquest Cap d'Any", estima Borís Kirilov, un actor de 60 anys. El mateix opina Metvei, venedor en una llibreria que té 20 anys. Mikhaïl, publicista de 20 anys, considera que "la dimissió de Ieltsin amenaça d'aïllar Rússia". "Ell s'entenia bé amb els líders occidentals. Hi havia vegades que fins i tot el seu silenci exercia una pressió sobre ells", afegeix. Internacional Les forces russes registren baixes diàries en l'assalt final a Grozni LOURDES SUBIRACHS. Moscou. Els soldats russos van celebrar el cap d'any i l'entrada al 2000 amb intensos combats a Grozni, capital de Txetxènia, i al sud de la república rebel. Segons un corresponsal de la cadena russa NTV, cada dia moren gairebé una desena de soldats i hi ha una vintena de ferits. Unes dades confirmades en part pel representant del comandament federal: "Els combats es fan carrer per carrer, casa per casa, i les pèrdues són inevitables". Els enfrontaments són especialment acarnissats al sud i al sud-est de la capital i a la regió muntanyosa de la república. Les forces federals van aconseguir ahir trencar la defensa que els guerrillers mantenien des de feia dies a la zona on està instal·lada la fàbrica de conserves, que és un dels punts amb més importància estratègica de la capital txetxena. El segon comandant de les tropes russes del Ministeri de l'Interior a Txetxènia, Valeri Juravel, va assenyalar que divendres passat a la nit un grup de guerrillers va intentar, sense èxit, contraatacar les tropes federals a la regió muntanyosa de Shali i que es van veure obligats a retirar-se. En aquests combats, segons el coronel, van morir un total de 50 combatents txetxens. Un portaveu independentista, al seu torn, va declarar que una cinquantena de civils van morir en els bombardejos que es van produir dijous i divendres. El servei de premsa de les tropes unificades al Caucas nord va informar que durant l'operació a Grozni es van eliminar set comandants txetxens. Segons l'a- gència Itar-tass, a un se'l relaciona directament amb l'assassinat d'estrangers, entre els quals hi havia un neozelandès i un anglès, juntament amb 150 persones més. Russos i txetxens s'acusen mútuament de fer servir armes químiques. Internacional Borís Ieltsin : El botxí de l'URSS L'expresident va aniquilar l'imperi soviètic però va ser incapaç de crear un Estat de dret. MARC MARGINEDAS. Corresponsal. Moscou. Un profund abisme separa avui l'home enèrgic que, enfilat dalt d'un tanc, va galvanitzar l'estiu del 1991 els defensors de la democràcia, i el vell malalt, erràtic i capritxós, amb historial mèdic d'alcohòlic i presoner de les camarilles del Kremlin, que aquests últims anys s'aferrava a la butaca presidencial per evitar la justícia. Els historiadors tindran l'última paraula sobre el paper de l'expresident, però hi ha una cosa que ja és segura: l'home que va sepultar el règim soviètic no podrà ser mai recordat com l'estadista que va edificar l'Estat de dret a Rússia. La sensació de catàstrofe econòmica i de desintegració política que ha marcat la seva gestió són els seus havers a l'hora de la retirada. El currículum de Borís Ieltsin està ple de cops d'efecte. Amant de la confrontació, no va donar mai una oportunitat al compromís. Ell sempre va optar pels cops de puny sobre la taula, per la neutralització de l'oponent. "Només puc existir en una situació de tensió professional", va admetre en les seves memòries. Dotat d'un gran instint, la gestió dels assumptes d'Estat se li escapava, i això el feia vulnerable davant la cort d'a- duladors que l'envoltaven. La seva falta de paciència es va revelar molt més eficaç a l'hora de destruir l'antic règim que en el moment de construir una nova societat. Borís Nikolàievitx Ieltsin va néixer el 1931 a la regió de Sverdlovsk, al peu dels Urals, i va haver de patir les arbitrarietats de l'era estalinista. Després de cursar estudis a l'Institut Politècnic de la Construcció, va començar el seu ascens. Entre el 1968 i el 1985, va avançar lentament, però sense pausa, cap a la cúpula del partit a la seva regió. El gran salt es va produir amb la perestroika. El 1985, l'últim secretari general del PCUS, Mikhaïl Gorbatxov, el va cridar a Moscou i el va integrar en el grup que pretenia reformar el sistema des de dins. Gorbatxov comptava amb aquest home aspre i de maneres rudes per aixafar els enemics dels canvis a Moscou, i el va posar al capdavant del partit a la capital. A poc a poc van anar sorgint diferències irreconciliables entre ells. Les imprevisibles sortides de to --es presentava per sorpresa a les fàbriques estatals, insultava els funcionaris-- es feien cada vegada més insuportables, fins que el 1987 va ser expulsat de l'olimp comunista. "Borís Nikolàievitx, les seves ambicions l'han torbat", va dir Gorbatxov, abans de depurarlo. Sense les traves del partit, Ieltsin va optar per construir la seva carrera política des de zero, amb la intenció de carregar-s'ho tot al seu pas. El juny del 1991 va ser elegit a les urnes president de la Federació Russa, i el desembre del mateix any no li va tremolar la mà a l'hora de liquidar d'un cop de ploma l'imperi soviètic, igual que els seus homòlegs d'Ucraïna i Bielorússia, després que un intent colpista amenacés a l'estiu de posar el fre i la marxa enrere a la perestroika. Un cop convertit en el cap de l'Estat del país més gran del planeta, Ieltsin va demostrar el que ja es podia entreveure en les seves actuacions com a diputat i president de la Rússia soviètica: que la seva adhesió als principis democràtics només era una etiqueta política que li va obrir el camí cap al poder. El seu enfrontament amb el Soviet Suprem rus va acabar el 1993 amb un cop de força, amb el bombardeig del Parlament. La reforma econòmica va anar donant tombs entre les constants intrigues dels seus cercles pròxims, fins que el crac financer del 1997 va tirar per la borda l'única consecució econòmica: l'estabilitat monetària. La seva salut anava empitjorant dia a dia, i paral·lelament anava creixent la influència de les camarilles que l'envoltaven. Finalment, ha canviat el timó per la immunitat. Internacional Vladímir Putin : Un home misteriós El president interí defensa un Govern "fort i paternalista". M. M. Moscou. Vladímir Vladimiróvitx Putin continua sent per a gairebé tothom un misteri. Sobre la biografia i les idees de l'actual president interí de Rússia, l'home que té més possibilitats de succeir a Borís Ieltsin en el lideratge de la segona potència nuclear del planeta al març, encara hi ha moltes ombres. Ningú sap quina missió va exercir aquest exespia a Alemanya a finals dels anys 80, ni tampoc si el seu desig d'un Estat "fort" i "paternalista" per a Rússia derivarà, com molta gent sospita, en un règim autoritari. Durant la seva trajectòria ascandent, Putin, nascut a Leningrad (Sant Petersburg) el 1952, casat i pare de dos fills, ha demostrat molt poca estima pels principis democràtics. Se sospita que va treballar als anys 70 en la repressió de la dissidència interna a Alemanya, i, segons la revista Der Spiegel , va fer tasques d'espionatge a Europa Occidental durant els anys 80. El seu programa polític i econòmic, esbossat en una declaració presentada dimarts passat, sembla que en vulgui donar una de freda i una de calenta, amb una barreja d'estatalisme i de menyspreu per la ideologia comunista, i fent prevaler per sobre de tot la idea que li està resultant més rendible de cara a l'electorat: el renaixement i la grandesa de Rússia. Putin reparteix culpes a l'hora d'assenyalar responsabilitats del declivi de Rússia. La culpa principal recau sobre el Partit Comunista, encara que també sobre les reformes "radicals" que han intentat "trasplantar al sòl rus models abstractes i esquemes dels llibres de text estrangers". La noció d'un Estat fort, ancorada en la memòria històrica russa, preval sobre la democràcia. "Rússia no es convertirà aviat. en una segona còpia dels EUA o d'Anglaterra, on els valors liberals tenen profundes tradicions històriques", diu Putin. Un Estat fort no és "una anomalia" per als russos, sinó "la garantia d'ordre, l'iniciador i la principal força de qualsevol canvi". No és estrany que, entre totes les seves propostes, Putin dediqui una gran energia a elaborar una mena de nova idea nacional russa. No és negatiu reivindicar la grandesa de Rússia, diu Putin, que arriba a recórrer a termes arcaics de l'època tsarista per referir-s'hi. Internacional Tatiana i 'la família' exercien el poder des de l'ombra Quan un cap d'Estat acumula els poders d'un monarca, sembla inevitable que al seu voltant es formi una cort d'aduladors i ambiciosos que pugnen per tenir accés a l'oïda presidencial i influir en les seves decisions. Ieltsin, dotat d'un gran instint polític, però amb greus carències a l'hora de governar, no ha sabut --o no ha pogut-- exercir de president sense tenir permanentment camarilles al seu voltant. La presència de la família ha permès que, els últims anys, els assumptes de Rússia es ventilessin al nivell més íntim. La gran novetat que va aportar la família en relació amb els restants grups de cortesans és que al capdavant hi havia la filla preferida de Ieltsin. En els últims tres anys, ha estat Tatiana Diatxenko, de 39 anys, qui ha decidit, ordenat i filtrat l'accés al died (avi), nom amb el qual es coneix Ieltsin al Kremlin. Després de tenir una plèiade de confidents que van anar caient en desgràcia, Ieltsin va decidir un dia de juliol del 1997 que tot havia de quedar a casa, i va promoure la seva filla petita al càrrec de consellera presidencial. El nucli dur. El nucli dur de la família el formaven Tatiana; el cap de l'administració presidencial, Aleksandr Voloixin; el seu antecessor en el càrrec, Valentin Iumàixev; i els considerats caixers de la camarilla: els oligarques Borís Berezovski i Roman Abramóvitx. Altres personatges del seu cercle més pròxim eren Pàvel Borodin, cap del departament d'intendència de la presidència, i el bigotut Igor Xabdurassulov. La personalitat de Tatiana és objecte de disputes: uns la consideren una càndida infeliç manipulable pels taurons financers; i altres, en canvi, la descriuen com una seductora capaç d'encendre el cor de personatges com Anatoli Txubais, el pare de les privatitzacions. Ningú a Rússia posa en dubte que les decisions polítiques de Ieltsin aquests últims anys han estat empeses des de l'ombra, especialment les contínues destitucions del primer ministre. La família no es guia per una ideologia política, ni pels interessos de l'Estat. Per a ells, la principal preocupació tots aquests últims anys ha estat saber quin seria el seu destí quan Ieltsin abandonés el Kremlin. Sobre gairebé tots ells, a més a més dels marits de les filles de l'expresident, planen greus acusacions de corrupció, malversació de fons i abús de poder. Internacional Un tsar modern amb poder absolut Ieltsin va elaborar una Constitució que l'eximia del control parlamentari i gairebé el posava per sobre de la llei. MARC MARGINEDAS. Corresponsal. Moscou. Borís Ieltsin va tenir l'oportunitat històrica de crear a Rússia un Estat de dret, però va preferir deixar passar el tren de la història per apuntalar el seu poder. La Constitució, dissenyada el 1993 com un vestit a mida per exercir el càrrec de manera absoluta i sense haver de fer front al Parlament, on s'havien atrinxerat les restes de l'antic règim, li va conferir un poder propi més aviat d'un monarca.6k. Gairebé sense mecanismes que garantissin un mínim equilibri entre les institucions, Ieltsin ha estat un president capritxós i erràtic, influït per la seva cort de banquers, homes de negocis i familiars. Un tsar que creava i treia càrrecs segons el seu gust i que feia i desfeia de manera mesquina. No hi va haver cap programa coherent ni tampoc una ideologia. El comú denominador que tots els analistes detecten al darrere de les seves principals decisions polítiques és només un: el desig d'aixafar i sotmetre les persones que s'atrevien a alçar el cap i a posar en dubte la seva hegemonia, i l'interès per carregar als seus subordinats els errors propis. "El president ha fet la seva elecció final entre democràcia i reformes a favor de l'última opció", titulava el 1993 el rotatiu Segodnia just després de donar- se a conèixer l'esborrany de Carta Magna. En realitat, Rússia no ha tingut ni una cosa ni l'altra. En els últims dos anys, cinc primers ministres han encapçalat el Govern a Rússia. Tots arribaven al càrrec enmig de felicitacions i lloances del president, amb la seva carpeta d'idees sota el braç i amb promeses que podrien exercir la seva tasca i aplicar el seu programa sense limitacions. Però la lluna de mel no durava gaire. Després de Víktor Txernomirdin, Serguei Kirienko, un jove amb fama d'alumne avantatjat, va ser fulminantment destituït quan es va produir l'ensorrament de la divisa russa l'agost del 1997 perquè Ieltsin es pogués espolsar del damunt les culpes. Ievgueni Primakov va caure víctima de les intrigues del Kremlin i la gelosia del cap de l'Estat. I Serguei Stepaixin, sense carisma, no es podia convertir en el successor de Ieltsin que garantís la seguretat jurídica d'un president acorralat pels tribunals. El tsar tampoc ha tingut cap mena de mania a l'hora de violar flagrantment les seves pròpies lleis, i ha establert un precedent molt perillós. "Aquí, la llei només s'aplica quan es té força al darrere", explicava un analista. El president ha destituït temporalment el fiscal general quan investigava la corrupció entre els seus homes més pròxims, i va mantenir la seva decisió sense base legal per fer-ho. Els mandataris locals han seguit l'exemple i, avui, més de 300 lleis aprovades per les institucions regionals es contradiuen amb la Constitució federal russa. I és que la Carta Magna ieltsinista que heretarà el seu successor és, com diuen els seus crítics, un "peix que es mossega la cua". Entre els analistes hi ha el consens que les excessives atribucions concedides al president són l'origen de molts mals que té la Rússia postsoviètica. Però, encara que ningú posa ara en dubte que la Carta Magna s'ha de reformar, tot dependrà de la voluntat del nou inquilí del Kremlin. Perquè sense la voluntat del tsar , la llei a Rússia no es toca. Internacional Una presidència marcada per la desintegració econòmica Borís Ieltsin ha presidit un dels processos de desintegració econòmica més vertiginosos dels últims temps. A la dècada dels 90, milions de russos han passat a viure en la misèria, l'economia russa ha caigut un 50%, els sistemes públics d'educació i sanitat de l'era soviètica empal·lideixen i les diferències entre pobres i rics s'han disparat. El PIB de Rússia, un país de gairebé 150 milions d'habitants, és, a l'entrar en el nou segle, semblant al de la diminuta Bèlgica. Rússia és un dels estats més corruptes del món, on les màfies actuen amb total impunitat i on una oligarquia ben connectada políticament es dedica a drenar tots els recursos a l'abast seu. Els defensors de les reformes econòmiques mantenen que en un país de tradició estatalista com és ara Rússia era del tot inevitable una dolorosa transició cap a l'economia de mercat, i argumenten que la igualtat entre classes se sostenia en una monstruosa distorsió dels recursos que impedia créixer l'economia. Els crítics de Ieltsin posen l'èmfasi en la pèrdua de l'estatus de superpotència i en l'empobriment. Però el gran repte de Rússia és, sobretot, crear un marc legal que garanteixi la transparència i una competència honesta. Només d'aquesta manera es podrà frenar una oligarquia qualificada de "depredadora". Internacional Acaba el segrest de l'avió indi Els pirates aeris van alliberar els 155 ostatges a canvi de tres rebels islàmics caixmiris. El Taliban i el Pakistan rebutgen acollir els segrestadors, que no se sap on han fugit. EL PERIODICO. Islamabad. El segrest de l'avió indi per part de guerrillers caixmiris va acabar divendres a la ciutat afganesa de Kandahar amb l'alliberament dels 155 ostatges, a canvi de tres rebels islàmics tancats en presons índies. Les autoritats afganeses van donar 10 hores als pirates aeris perquè abandonessin el país i el Govern del Pakistan va amenaçar de detenir-los si entren al seu territori. Ahir es desconeixia el seu parador. Alguns dels ostatges baixen de l'avió, el 31 de desembre, a l'aeroport de Nova Delhi. El desenllaç del segrest es va produir en el vuitè dia i després de cinc de tenses negociacions entre els segrestadors i el Govern indi. Els pirates aeris van renunciar a la seva exigència prèvia d'un rescat de 200 milions de dòlars (uns 32.000 milions de pessetes) i en lloc de l'alliberament de 35 guerrillers islàmics es van conformar només amb l'alliberament de tres. Entre els excarcerats hi ha Maulana Masud Azhar, líder del moviment Harkat ul-Ansar, que lluita per la independència del Caixmir i que els Estats Units han inclòs a la llista d'organitzacions terroristes. Un procés vigilat. Divendres al matí, el ministre d'Afers Estrangers indi, Jaswant Singh, va arribar a Kandahar amb els tres guerrillers islàmics. Gairebé dues hores després, els passatgers, alliberats, volaven rumb a Nova Delhi. Tot el procés va ser vigilat per més de 30 milicians dels Taliban. Els segrestadors van baixar de l'avió encaputxats i van entrar en una furgoneta en què hi havia els tres militants islàmics alliberats. Es desconeix quin serà el destí de tots ells, ja que el Taliban va deixar clar que no podran quedar-se al país i els va donar un termini de 10 hores per abandonar-lo. El Govern pakistanès va assegurar al seu torn que no acceptarà la presència al seu territori dels cinc guerrillers caixmiris i va amenaçar de detenir-los i jutjar- los segons les lleis internacionals. El cos de vigilància de fronteres pakistanès va rebre ordres de reforçar els controls als passos fronterers terrestres amb l'Afganistan, ja que es creu que els militants intentaran penetrar per aquesta via. "No tenim les seves fotos, però hem rebut l'ordre de retenir tota persona indesitjable", va dir un oficial pakistanès. Segons fonts afganeses, els segrestadors van partir immediatament per via terrestre cap al desert del sud de l'Afganistan. En aquella regió, poc poblada i d'abrupta orografia, es troba gran part de la frontera comuna entre el Pakistan i l'Afganistan, de 1.400 quilòmetres de longitud i de difícil control. A la furgoneta hi devien viatjar només quatre dels cinc pirates aeris. Segons van indicar fonts diplomàtiques, el cinquè va ser assassinat pels seus companys i el seu cadàver va ser trobat a la cabina del pilot. L'Airbus 300 de la companyia Indian Airlines va ser segrestat el dia 24 de desembre passat poc després d'enlairar-se de l'aeroport nepalès de Kàtmandu rumb a Nova Delhi. Després d'efectuar breus escales a la ciutat d'Amristar (l'India) i Lahore (el Pakistan), l'avió va aterrar a Dubai, on els pirates aeris van alliberar 27 persones, gairebé totes dones i nens, i van entregar el cadàver d'un passatger indi a qui havien assassinat a punyalades per haver-se negat a obeir les seves ordres. Dissabte passat, els segrestadors van forçar l'avió a volar cap a Kandahar, on van donar a conèixer les seves demandes i van amenaçar de volar l'aparell. D'allà no es va moure. Segons algunes fonts, a Kandahar, els segrestadors van ser rearmats pel Taliban. Altres fonts asseguraven que a l'escala de Lahore, les autoritats pakistaneses no van permetre l'alliberament de dones i nens. Internacional El Govern de Nova Delhi acusa Islamabad El ministre indi d'Afers Estrangers, Jaswant Singh, va acusar dissabte el Pakistan d'estar al darrere del segrest de l'avió. "La nostra investigació inicial revela que els pirates de l'aire són pakistanesos i que la majoria dels terroristes dels quals exigien l'alliberament són també pakistanesos", va indicar Singh. El ministre va assenyalar a més a més: "Es clar que els terroristes i els pirates de l'aire van a Quetta (nord-oest del Pakistan) ". Sense llançar cap acusació específica, el cap de la diplomàcia índia va afegir que el Govern de Nova Delhi plantejarà aquest assumpte davant de les autoritats pakistaneses de manera "apropiada". "El crim que s'ha comès ha de ser castigat i s'ha de fer justícia", va indicar. L'India combat des de fa 10 anys una insurrecció musulmana armada al Caixmir, un territori muntanyenc que Nova Delhi i Islamabad es disputen des de la seva independència. Nova Delhi acusa el Pakistan de recolzar la guerrilla nacionalista, una cosa que el Pakistan nega. El Caixmir, de majoria musulmana, ha estat la causa de dues de les tres guerres entaulades entre el Pakistan i l'India, el 1947 i el 1965. Dos terços del territori del Caixmir estan sota control indi i el terç restant està sota control pakistanès. La primavera de l'any passat, l'India i el Pakistan es van embolicar en una nova i greu crisi per aquest territori. Internacional Una setmana de calvari Els passatgers relaten el patiment viscut a bord de l'Airbus. FRANCE PRESSE. Nova Delhi. Els ostatges de l'avió indi segrestat, que van ser alliberats divendres passat, es troben encara en estat de xoc i traumatitzats per una setmana de calvari. Aïllats del món durant vuit dies, confinats a l'interior d'un Airbus A-300 de la companyia Indian Airlines, els passatgers del vol IC-814 segrestat la vigília de Nadal, just després d'enlairar-se de Kàtmandu, tracten de comprendre durant les primeres hores després del seu alliberament què els ha passat. El pilot de l'avió va ser rebut amb flors a Nova Delhi. Mentre tot el món seguia hora a hora el seu patiment, els ostatges no sabien ni tan sols en quin lloc eren. "¿Kandahar? ¿On està això?", es preguntava un dels segrestats al cap de poc de ser alliberat. Un altre dels passatgers, P. Khandwarkar, es pensava que era a Lahore o a qualsevol altra banda del Pakistan. Altres creien que eren a Oman o Bangla Desh. "Durant els quatre primers dies, ningú sabia en quin lloc érem", va admetre Prasad Babu. "Va ser després d'aquest temps, gràcies a un embalatge, que vaig saber que érem en territori de l'Afganistan", va afegir. Estrès, traumatisme i confusió són símptomes comuns que presenten un gran nombre dels ostatges. Durant el captiveri, els pirates aeris els van mantenir en la ignorància total sobre el curs de les negociacions. "Ens volien fer la impressió que el Govern no feia res per nosaltres. Ens els vam arribar a creure", va explicar un dels ostatges, Rajinder Singh. "He sentit la mort durant set dies. Vaig pensar que no tornaria mai", va declarar quan va arribar a Nova Delhi Neelam Champa, estranyament en bona forma després de passar-se una setmana asseguda a bord de l'Airbus, en condicions que empitjoraven per moments. Devinder Singh, en canvi, estava pàl·lid, despentinat i plorava als braços de la seva família. "Us estimo moltíssim. He pensat en vosaltres a cada moment", repetia incansablement. "Sóc lliure, sóc lliure, sóc lliure", cridava a l'aeroport el pilot de l'avió indi, que va ser aixecat pels seus familiars. "Estic cansat, però alleujat perquè els meus passatgers han tornat sans i estalvis", va declarar. "Només puc agrair el que has fet per mi i per la meva família", li va dir un dels ostatges. Racna Katyal, la dona del jove indi assassinat pels pirates aeris per haver-se negat a portar una bena als ulls, no es va assabentar de la mort del seu marit fins que va ser alliberat. Fins aleshores, es creia que estava en un altre lloc de l'Airbus i els segrestadors li van dir que havia estat ferit i evacuat a Dubai. Quan va conèixer la notícia, "va perdre el control i va començar a plorar de manera inconsolable", va relatar el seu sogre. La parella tornava de la seva lluna de mel. Internacional Els 4 espanyols esperen a l'India el seu retorn Els segrestats van estar sotmesos a dures condicions de vida a l'avió. J. TARRAGONA / AGENCIES. Mollerussa / Nova Delhi. Els quatre espanyols que van ser segrestats en un avió indi van assegurar ahir que es troben bé i que tenen ganes de tornar a casa. Els alliberats van passar la nit de Cap d'Any a la residència de l'ambaixador espanyol a Nova Delhi (India). Santiago Lloret, pare d'Anna, i l'alcalde de Mollerussa (dreta), divendres. En declaracions a Catalunya Ràdio, els alliberats Anna Lloret i Carlos Nelson Falcione van explicar la duresa del segrest i es van mostrar agraïts per les iniciatives diplomàtiques que hi havia hagut per posar fi a la crisi d'una manera negociada. Lloret va comentar que encara se sentia confusa, però que estava reconfortada per l'acollida que havia rebut. Anna, que estava de viatge de noces amb el seu marit, Josep Maria Mayoral, va explicar: "Allà dins no hem parat en cap moment; hi havia molts alts i baixos, i ara, quan hem sortit, després d'aquests set dies, el que volem és descansar, estar tranquils, que ens passin els nervis". Agraïments. En les declaracions a Catalunya Ràdio, la integrant de la parella de Mollerussa va agrair les gestions negociadores que van fer possible que s'acabés el segrest, especialment a la tripulació de l'aparell, que va tenir una conducta, segons va comentar, "que ha estat extraordinària en tot moment". "Estic convençuda que ha estat un dels factors que ens ha salvat la vida a tots", va afegir. Falcione, segrestat juntament amb la seva companya, Victoria Moreno, va expressar el desig de poder oblidar aviat tot el que havia passat. Les campanes van repicar a Mollerussa (Pla d'Urgell) divendres passat per celebrar el final del segrest que va amenaçar les vides del jove matrimoni. Santiago Lloret, el pare d'Anna, va declarar que la notícia, que li va ser transmesa de manera personal pel ministre d'Afers Estrangers, Abel Matutes, havia estat "una de les alegries més grans" de la seva vida. La seva dona, Núria, va plorar. Els familiars ja han aconseguit parlar per telèfon amb els seus fills, a través de l'ambaixada espanyola a Nova Delhi, on ahir estaven en observació mèdica i encara desconcertats i confusos, segons va transmetre la mateixa Anna als seus pares. Anna va ressaltar també les precàries condicions higièniques en què van viure durant una setmana a bord de l'aparell retingut a Kandahar, la localitat afganesa de l'aeroport on van recalar els segrestadors. Així mateix, Anna va demanar als seus pares que estiguessin tranquils, perquè es troben bé malgrat l'enorme cansament acumulat. Els familiars no sabien ahir del cert quan tornarà a casa la jove parella, tot i que l'arribada no s'hauria de produir més enllà de demà o avui mateix. Quan estiguin instal·lats a casa seva, a Fondarella (a 1,5 quilòmetres de Mollerussa), l'ajuntament celebra- rà que hagin tornat a casa sans i estalvis. També va ser el consistori de Mollerussa el que va organitzar, el dia 28, una concentració silenciosa en suport a la parella que s'acabava de casar. Aquella tensió ara ja forma part d'un record. Ho va corroborar el pare de la noia segrestada: "Tot el patiment que hem passat ha desaparegut en un instant". Internacional Matutes dóna gràcies a l'India, el Pakistan i l'Afganistan El ministre d'Exteriors espanyol, Abel Matutes, va agrair ahir la feina dels governs de l'India i del Pakistan, així com l'ajuda "extremadament útil" del règim taliban de l'Afganistan per aconseguir l'alliberament dels passatgers de l'avió d'Indian Airlines, que estaven retinguts des del 24 de desembre passat per un grup de radicals islamistes. Poc temps després de l'alliberament dels segrestats, Matutes es va posar en contacte telefònic amb les famílies dels quatre espanyols retinguts a l'aparell indi. En aquella conversa, el ministre espanyol els va fer arribar la seva felicitació pel final feliç del segrest per als quatre ciutadans espanyols. Matutes també va destacar l'agraïment del Govern i del poble espanyol a l'Executiu indi, especialment al seu ministre d'Exteriors, i a les autoritats pakistaneses, en la persona del cap de la diplomàcia. A més a més, el ministre espanyol va mostrar el seu especial agraïment al règim radical islamista de Kabul, perquè "ha sabut, amb una actitud intel·ligent i flexible, col·laborar d'una manera eficaç en la solució del segrest". Internacional Una setmana d'incertesa, negociacions i tensió L'alliberament dels 155 ostatges, divendres passat, es va produir després d'una setmana d'incertesa. EL SEGREST. El vol IC- 814 d'Indian Airlines va sortir de Kàtmandu el divendres 24 al migdia cap a Nova Delhi. Una hora i mitja després, quan l'avió entrava a l'espai aeri indi, els segrestadors es van donar a conèixer. EL PERIPLE. L'avió va ser conduït a la ciutat índia d'Amristar per seguir després fins a Lahore i posteriorment a una base dels Emirats Arabs Units, on van alliberar 27 passatgers i van desembarcar el cadàver d'un altre. L'avió va volar el dissabte 25 a la ciutat afganesa de Kandahar. LES NEGOCIACIONS. A Kandahar, els segrestadors van exposar les seves demandes per primera vegada el dia 25 i van amenaçar de volar l'aparell en dos dies si no es responia a les seves exigències. El 27, els pirates aeris van deixar passar l'ultimàtum que havien fixat. El mateix dia, representants indis van entaular negociacions directes amb el comandament de l'avió. L'acord es va aconseguir després de cinc dies de tenses negociacions. Els pirates van cedir en les seves pretensions que s'alliberés 35 guerrillers musulmans de presons índies. Es van conformar amb l'excarceració de tres. També van renunciar a cobrar una suma milionària. El dia 31 van alliberar els ostatges. Fujimori es podrà presentar a una segona reelecció. El Jurat Nacional d'Eleccions peruà va autoritzar ahir la candidatura del president a les eleccions del pròxim 9 d'abril, després de rebutjar en una decisió inapel·lable les 18 impugnacions presentades per l'oposició. Els sindicats i les organitzacions polítiques ja han anunciat una jornada nacional de protesta per al pròxim 6 de gener. -- AF. De la Rúa deixa en mans de la justícia la petició de Garzón. El Govern argentí no mantindrà una actitud de "no col·laboració" amb el jutge espanyol Baltasar Garzón, com la que va tenir el Gabinet de Carlos Menem, segons va afirmar ahir el ministre de l'Interior, Federico Storani. Aquest responsable va indicar que "seran els jutges" els qui hauran de decidir sobre les ordres de recerca i captura internacional dictades pel jutge contra 48 exalts caps militars i policials pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures. -- Efe. Wilson va pensar a expulsar l'Ulster del Regne Unit. El Govern laborista de Harold Wilson va considerar aquesta mesura l'any 1969, quan es va intensificar la violència a la regió, segons informes divulgats aquesta setmana. L'informe també recull que Wilson es plantejava llavors demanar al duc d'E- dimburg que mediés en les converses del procés de pau a Irlanda del Nord. 1969 va ser l'any en què l'IRA va llançar la cruenta campanya d'atemptats. Els documents també revelen que el Govern britànic coneixia molt poc l'estructura de l'IRA en aquella època, i per aquest motiu es va veure obligat a desplegar tropes militars per mantenir l'ordre. -- Efe. Kouchner fa una crida a la reconciliació entre serbis i albanesos. El representant especial de l'ONU per a Kosovo va celebrar el final d'any al pont de Kosovska Mitrovica --on es van produir greus enfrontaments interètnics--, acompanyat dels líders de les comunitats sèrbia i albanesa de Mitrovica. A sobre del pont, que separa el sud de la ciutat, de majoria albanesa, del nord, poblada bàsicament per serbis, Kouchner va demanar temps perquè Mitrovica es pugui convertir en una ciutat unificada i fer ima crida a totes dues comunitats "a perdonar-se i a obrir-se als altres". -- AFP. L'Iran insisteix en l'aniquilació de l'Estat d'Israel. El líder suprem iranià, l'aiatol·là Ali Khamenei, va reiterar aquest divendres que la destrucció d'Israel és l'única solució per posar fi al sofriment del poble palestí i poder aconseguir la pau al Pròxim Orient. Davant desenes de milers de persones que estaven congregades per a l'oració de divendres a la Universitat de Teheran, la principal tribuna política del país, Khamenei va insistir en el fet que "Israel és una amenaça per a la regió, perquè posseeix armes de destrucció massiva que procedeixen dels EUA i cada dia incrementa el seu arsenal nuclear". -- Efe. Internacional Panamà celebra la recuperació del canal Moscoso apel·la al "sentiment de germandat" preconitzat pels EUA. TONI CANO. Enviat especial. Panamà. El poble panameny va trencar la barrera policial, va envair la zona de protocol i va pujar corrent en massa el turó coronat per l'edifici de l'Administració, tan bon punt Panamà va obtenir la seva sobirania absoluta i la possessió del canal. Era el migdia del 31 de desembre i la presidenta, Mireya Moscoso, hissava una gran bandera i deia: "Es compleix l'anhel de tantes generacions de tenir un sol territori, una sola bandera. ¡El canal és nostre i que Déu me'l beneeixi!". Un panameny celebra, el dia 31, la recuperació del canal. Després d'una "avançada, indigna fugida dels Estats Units per la porta del darrere", com deia un vell lluitador torrijista, la gent va prendre el canal i després ho va celebrar ballant la salsa de Rubén Blades en el concert Patria entera , com a inici d'una gresca que encara prossegueix al llarg de l'istme centreamericà. Fins i tot la pluja va ser un esperó més perquè l'emoció i la festa fessin honor al moment històric que representa aquest dia, acordat 20 anys enrere pel general Omar Torrijos i el president dels EUA James Carter. Amb gorra i samarreta al·lusives a la data i amb banderes de paper a la mà, milers de panamenys van anar fins a Balboa des de diferents i històrics punts de la ciutat. Vellets amb pins d'època i joves amb llàgrimes als ulls van cridar: "¡Gràcies, Omar!", encapçalats per l'opositor Martín Torrijos en la concentració convocada per la seva formació, el Partit Revolucionari Democràtic (PRD). Estaven exultants, malgrat que no es complia el seu lema preelectoral de primavera: ¿Qui rebrà el canal? ¡El fill del general!. Després de rebutjar la participació de les autoritats en la seva manifestació, els exalumnes i estudiants de l'Institut Nacional van fer seva l'Escola de Balboa. Les banderetes dels aguiluchos es van alçar en silenci en record dels 23 estudiants morts pels EUA el gener de 1964 i la bandera panamenya es va hissar solitària al centre. Alegria unànime. Poc després, la multitud reunida al peu de l'edifici de l'Administració va esclatar en una alegria unànime quan Moscoso va dir: "En aquest instant, la República de Panamà arriba finalment a la plenitud de la seva condició d'Estat sobirà. Quin orgull sentim quan la bandera estrangera s'ha arriat definitivament del nostre volgut turó Ancón". Moscoso va assenyalar que el benefici obtingut del canal "imposa que els EUA facin valer el sentiment de germandat que durant dècades han preconitzat els seus mandataris", i va desitjar que "comenci un període de relacions comercials que permetin a Panamà iniciar el procés de creixement econòmic que tant demana el poble". A més a més, va recordar la paraula donada pel president Teodoro Roosevelt --aquell que es va jactar: "Jo vaig conquerir l'istme" -- al prometre el 1906 "un cordial suport i un tractament fundat en les bases d'una completa i generosa igualtat entre les dues Repú- bliques". El Calypso Queen va ser el primer vaixell que va transitar per Balboa sota l'administració panamenya. La gent ballava a bord del petit creuer, quan la viuda de l'expresident Arnulfo Arias va dir: "No hi haurà més tanques ni més rètols que ens impedeixin l'entrada, aquest territori ha tornat a ser el nostre". Internacional Un enginyer espanyol, segrestat a Colòmbia Les FARC van retenir 7 espanyols el 1999. EFE. Bucaramanga. L'enginyer espanyol Angel Blanco Vázquez va ser segrestat ahir per tres individus que es van identificar com a membres de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN) a la ciutat de Barrancabermeja, el principal port petroler de Colòmbia, segons va informar la policia d'aquesta localitat. L'enginyer passava la nit de Cap d'Any a Barrancabermeja, al nord-est del país, quan els captors se'l van emportar del barri de Santa Ana. Una font del cos de seguretat a Bucaramanga, capital del departament de Santander, al qual pertany Barrancabermeja, va confirmar el segrest de l'espanyol, però va dir que no en tenia més detalls. Blanco Vázquez és el vuitè espanyol segrestat a Colòmbia des del mes de gener del 1999, encara que els set anteriors van ser alliberats en el transcurs de l'any passat pels seus captors, que en tots els casos eren membres de la guerrilla Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). De moment, s'ignora l'empresa per a la qual treballava aquest espanyol a Colòmbia, ni el temps que fa que Blanco Vázquez resideix al país. L'últim dels set espanyols segrestats que va recuperar la llibertat, el 18 de desembre passat, va ser l'enginyer Santiago López Esparza, de 47 anys, que treballava per a l'empresa francesa Alcatel. Segrestat al juny. López Esparza va tornar a Espanya pocs dies després de ser alliberat per un front de les FARC, que el va tenir en el seu poder des del 6 de juny, quan el va segrestar en una finca del municipi d'Agua de Dios, a 90 quilòmetres de Bogotà. D'altra banda, encara no es té cap notícia de l'espanyol Enrique López Franjo, que, suposadament, també està en poder de la guerrilla de les FARC des de l'11 de gener passat, després de ser segrestat a la ciutat veneçolana de Barquisimeto.